Activitats del curs (Enèrgic)

PORTAFOLIS

Dimecres 13 d’octubre de 2010.

Fem el pressent d’indicatiu de quatre verbs, la forma pura i la forma incoativa, i ens donem conte que en aquesta última són totes àtones. A classe, Jaume explica les consonants sordes i oclusives.
Els verbs, son la part mes complicada del valencià. En castellà també tinc dificultats per fer bé les conjugacions. Les errades que he comès en l’exercici de vocalisme han segut poques per exemple: llaganya, calurós.


Conferència Adolf Beltran

El cicle “Escriure al País” és una sèrie de conferències o xarrades en les quals la Universitat d’Alacant convida escriptors valencians perquè ens porten un relat de ficció ambientat en la seva comarca de naixement.
El convidat d’avui es Adolf Beltran, autor entre altres de la novel·la “Les llunes de Russafa” i periodista del diari “El PAÍS” . En aquesta ocasió, el relat s’anomena “Bon dia, València!”. Ambientat al barri de l’Olivereta de València, aquest relat d’humor negre ens parla de cóm Ramir, un home de seixanta-quatre anys en aparença tranquil, manté a la policia en alerta durant varies hores per després, llançar-se al buit des del quart pis.
Com una caricatura de la vida diària, el text tracta de ser una crítica a l’actitud de la premsa davant el successos quotidians, els quals banalitza i trivialitza, utilitzant-los com a mitjà per assolir beneficis i fer negoci. Ens fem insensibles als successos i tractem les desgràcies com un espectacle, tal i com feia la societat romana al circ. Les noticies per naturalesa són males noticies, tal i com reflexa la màxima del periodisme “Good news, No news” (les bones noticies no són noticies). Actualment, la premsa ha convertit el patiment i el drama (real) en entreteniment, trencant així la frontera entre realitat i ficció. Els mitjans de comunicació construeixen socialment la realitat i manipulen els interessos de la gent. No es tracta de la negativitat de les noticies, sinó de cóm ens són presentades. L’interès morbós de la gent alimenta aquest tipus de periodisme, i aquest tipus de periodisme aliment l’interès morbós de la gent, creant un cercle viciós sense fi, en el qual els mitjans de comunicació manipulen el pensament de la societat, mentre aquesta perd valors ètics i morals a causa de la passivitat amb que reb aquest tipus de periodisme.
Segons l’autor, aquest text té un rerefons: la societat valenciana, més que existir, succeeix, és a dir, no ens veiem com una col·lectivitat, sino que nomes ens fem veure quan ocorre alguna desgràcia, i posa com a exemple el cas de “Les xiquetes d’Alcasser” i com certa cadena de televisió va fer el seguiment del succés, aprofitant la commoció de la societat per a tindre a l’espectador apegat a la pantalla.
Finalment, Adolf Beltran ens parla de la seva novel·la “Les llunes de Russafa” com una visió de la guerra des dels dos punts de vista: la Russafa valenciana com a barri acollidor d’immigrants i la Russafa iraquiana com a eix central del conflicte bèl·lic.           


PRÀCTICA D’INFORMÀTICA III: DICCIONARIS


El diccionari és una eina fonamental per a l’aprenent de llengua. Hi ha molts tipus de diccionaris: generals, bilingües, enclopèdics, de sinónims, etc. Cadascun té unes característiques pròpies i una funció determinada. En llengua catalana disposem de diversos diccionaris en línia, com ara els següents:

DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA (Institut d’Estudis Catalans)
Diccionari de la llengua catalana, editat també en CD-ROM per l'Institut d'Estudis Catalans. Inclou 67.000 entrades, 16.000 subentrades i 3.000 remissions automàtiques. Permet també la consulta per entrada, per subentrada i per truncament, la qual cosa possibilita la recerca automàtica i instantània de, per exemple, paraules que contenen doble essa, ela geminada, verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir), etc., i això pot ser molt pràctic a l'hora de buscar exemples per a treballar aspectes ortogràfics o gramaticals concrets.

DICCIONARI ORTOGRÀFIC I DE PRONUNCIACIÓ DEL VALENCIÀ (Acadèmia Valenciana de la llengua)
Indica l’ortografia de la paraula, la categoria gramatical, la informació morfològica i algunes indicacions fonètiques.

DICCIONARI DEL SERVEI D’ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I TRADUCCIÓ (SALT)
Es tracta d’un diccionari elaborat a partir de les bases de dades integrades en el programa de traducció i correcció del valencià Salt 3.0, desenvolupat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana.
Podeu fer una consulta simple, que agrupa tots els àmbits (diccionaris de valencià,  valencià - castellà, castellà - valencià, conjugació verbal en valencià i conjugació verbal en castellà), o una consulta avançada, elegint l’àmbit concret.

DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR
Diccionari dialectològic que, a banda dels vocables presents en la majoria de diccionaris, permet buscar termes dialectals que no són normatius. Cada vocable consta d’informació etimològica, textos històrics en què està documentat, significats i pronunciacions segons els dialectes.

DIDAC
Un diccionari pensat per a l'aprenentatge del català a l'escola primària i al primer cicle de secundària. Les definicions, fàcilment comprensibles, estan escrites amb un llenguatge senzill i planer que evita qualsevol discriminació per motius de raça, religió, sexe o creença. Les il·lustracions s'integren al text i són molt útils per a la comprensió.


CONSULTA TERMINOLÒGICA: TERMCAT
El TERMCAT és un organisme que s'encarrega de la coordinació general de les activitats terminològiques relatives a la llengua catalana, de la promoció, l'elaboració i la difusió de recursos terminològics: el Termcat.

ENCICLOPÈDIA CATALANA

DICCIONARI MULTILINGÜE.


Ara visitarem uns quants diccionaris i al final mira de respondre les qüestions plantejades. En primer lloc visitarem el Diccionari de la llengua catalana, el diccionari normatiu de referència.

2. Busca la paraula garrí i copia’n el sentit.
      Porc petit.
3. Ara busca la paraula cerdet. Què ocorre?

No s'ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca

4. Què passa amb els paraules que no hi trobem?
       Que no les troba.

Ara visitarem l’Enciclopèdia catalana, una obra que ens ofereix un altre tipus de dades que ens interessa en la nostra formació.

1.      Clica http://www.enciclopedia.cat/
2.      Busca novament garrí. Quina informació hi ha més afegida?
[godall, marranxó, marrinxó, porcell, verratell]. Porc petit
Sinònims
3.      Ara busca un nom propi. Què ocorre?
Enérgico: No s'han trobat resultats de la vostra cerca
4.      De què penses que et pot aprofitar aquesta obra?
He buscat altres noms i n’ixen moltes definicions



Mirem una altra pàgina de la mateixa editorial, la del Diccionari multilingüe.

1.      Clica http://www.multilingue.cat/
2.      Busca la paraula “puerco” i clica el botó de castellà. Quin tipus d’informació t’ha aparegut?
(cerdo) porc -a; adj m f fig (sucio, inmoral) porc -a; puerco espín (o espino) porc espí
3.      Trobes que et podrà aprofitar aquesta eina? Per a què?
Per buscar la traducció de les paraules en un altre idioma


A continuació, visitarem el DIDAC, un diccionari amb unes característiques ben especials que has de descobrir.

1.      Clica http://www.dicdidac.cat/
2.      Busca la mateixa paraula que en els casos anteriors i explica què hi has trobat.
nom masculí i femení

Porc o porca petits. garrinar
Garrí:

T’indica que es la paraula, la traducció i el verb que es pot fer amb eixa paraula.

Cerdet: No ha trobat cap paraula, però et posa paraules semblants.

3.      Fes una nova cerca pel teu compte.
Casa: Una casa és qualsevol construcció on viuen les persones. A les ciutats, hi ha cases de pisos; al camp, hi ha cases de pagès.
4.      Quines característiques presenta aquest diccionari?
Et dona moltes definicions i exemples.

També visitarem el DCVB, Diccionari Català-Valencià-Balear.

  1.  Clica  http://dcvb.iecat.net
  2. Consulta els mots noi, xiquet i al·lot. Fes-ne un resum.
Noi:       Home molt jove, i especialment el que no ha arribat a la pubertat
                        Mesura de líquids, equivalent a la quarta part d'un porró.
                        Peix rodó de color negrenca, que arriba a tenir 30 cm. de llargada.
                        Admirativa, molt usada, i més encara la seva variant renoi.
                  Intens.:—a) Augm.: noiàs.—b) Dim.: noiet.—c) Pejor.: noiot.
                  Sinòn.: al·lot, minyó, xic, xicot, xiquet.
                  Etim.: potser del llatí *nŏvius, ‘novell’ (etimologia acceptada per Ronjat en RLR, xlviii, 416, per Griera en BDC, ix, 99, i per AmadoAlonso en RFE, xiii, 229). Meyer-Lübke preferia un altre ètim llatí *novinus (REW 5972), i Spitzer Lexik. 131 proposà fer venir noi d'una reducció de ninoi, derivat de nin.


Xiquet:     adj. Petit (occ., val.); cast. chiquito.
                  Infant, nen.
                  una mica, un poc.

Al·lot:       El qui està dins l'edat compresa entre els sis o set anys i els quinze.
                  Nin (en general) encara que sia menor de cinc anys o tot just nat.
Mosset de set anys fins en setze, que treballa en les feines més poc importants d'un ofici.
El trossell fet amb la falç, els canons, manegots i altres ormeigs de segar.
Peça de ferro en forma de peu o de forma de sabata, ficada damunt un mànec, amb la part corresponent a la sola girada cap amunt; serveix per enformar les sabates i tupar-les amb un martell per esclafar les puntes que hi haja dins la sabata.
Tres nuvolats primets que guaiten dins el llebeig i senyalen pluja.
Fon.: əɫɫɔ̞́t
Var. ort.: atlot. La grafia tl en lloc per l·l no té, en aquest cas, fonament fonètic ni etimològic.
Etim.: al·lot és la forma moderna de l'ant. arlot, deguda a l'assimilació de les líquides.

  1. Què en podem deduir?
Que aquest diccionari és el més complet i amb mes definicions.

  1. Fes una nova cerca pel teu compte.
Samaruc:   Peix de l'espècie Hydrargyra hispanica (Val., ap. Esteve Voc. peixos).
Animaló, a manera de peix menut, de color fosc, que es cria dins les sèquies.
Cap-gros, granota petita.
Etim.: desconeguda. No és vàlida la proposada per l'Acadèmia Espanyola (àrab zamawk, ‘peixos’); i Coromines DECast, iv, 134, ha desistit de la que havia suggerit en AIL Cuyo, ii, 149 (llatí *sambisūga).

  1. Quines característiques presenta aquest diccionari?
Presenta totes les definicions, com es pronuncia i la seva etimologia

Finalment, visitarem el Termcat, el Centre de Terminologia, permet de fer consultes sobre lèxic específic mitjançant el Cercaterm.
  1. Clica  http://www.termcat.net
  2. Quantes respostes n'obteniu si hi feu la consulta per al terme castellà "toldo"?
3.      1.  arc de fixació de vela   Transport > Transport per carretera > Components d'automoció
2.  envelat   Economia. Empresa > Fires i congressos
3.  tendal   Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme
4.  tendal   Equipament de la llar
5.  tendal   Construcció > Urbanisme
6.  tendal d'ombra   Ferreteria
7.  tendal de cobrir piscines   Ferreteria
8.  tendal de protecció   Ferreteria

  1. Fes una nova cerca pel teu compte.
Estuche:   beina   Zoologia
2.  capsa plegable   Transports
3.  estoig   Imatge. So
4.  estoig   Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic
5.  estoig de maquillatge   Lleure. Turisme > Jocs
6.  estoig de maquillatge   Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines
7.  frontissa d'estoig   Ferreteria
8.  necesser   Imatge personal
9.  pany d'estoig   Ferreteria

  1. Quines característiques presenta aquest diccionari?

Et dona moltes definicions semblants


A més d’aquestes pàgines, hi ha una altra sèrie de pàgines que convé que conegues i explores a casa. T’aprofitaran per a resoldre alguns dubtes gramaticals que pugues tenir, per exemple, referits a l’ortografia, a la formació del plural o el gènere d’adjectius i noms, entre altres.
- La Gramàtica normativa valenciana http://www.avl.gva.es/PDF/GNV.pdf
- La Guia d’usos lingüístics
- La Gramàtica de la llengua catalana (en elaboració).



QÜESTIÓ:
Ara llig el text següent, fes-ne un resum de 5 línies i busca la definició de les paraules subratllades.

ELS CONFINS DE LA LLENGUA:

ILLA DE TABARCA


Tabarca forma part del terme municipal alacantí i és l’únic lloc on els veïns conserven l’ús quotidià de la llengua. Els primers habitants eren genovesos que van ser pel rei Carles III, que els va traslladar a l’illa.

Jordi Palmer
L’illa de Tabarca, també anomenada Plana o Nova Tabarca, està situada davant la localitat de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó, tot i que forma part del terme municipal d’Alacant. Aquesta petita illa s’ha convertit, de fet, en l’únic lloc d’aquesta ciutat en què el català es manté com a llengua d’ús quotidià entre els seus veïns.
L’arribada de la llengua catalana a l’illa –que aquí és anomenada valencià de forma genèrica– és paral·lela a l’arribada dels seus habitants, descendents de genovesos alliberats de Tunísia pel rei Carles III en la segona meitat del segle xviii.
Traslladades a la ciutat d’Alacant sota jurisdicció militar, aquelles famílies van abandonar en un període de dos anys la seva llengua, el lígur, per adoptar-ne una de nova, el català, que seria la que s’endurien a l’illa dos anys més tard, un cop es van acabar les obres per a adequar-la i fortificar-la, ja que fins aleshores havia estat deshabitada. Com a record d’aquella època encara són usuals els cognoms d’ascendència italiana, com Parodi i Ruso. En canvi, les restes lingüístiques de la seva antiga llengua, de procedència italiana, es poden considerar avui en dia totalment desaparegudes.
Antoni Mas, doctor en filologia catalana i docent a la Universitat d’Alacant, confirma que «els trets dialectals» de la llengua dels veïns de Tabarca n’asseguren la seva procedència alacantina i remarca que el procés d’adopció del català per aquells parlants continua sent una enigma lingüístic: «Encara avui costa d’explicar com en només dos anys van oblidar la seva llengua i en van aprendre una de nova, el català, que és la que han mantingut fins avui».
A causa de les seves petites dimensions, tot just 1.800 metres de llarg per 400 d’amplada màxima, la vida pràcticament es congela a l’hivern, quan tot just hi viuen «una vintena de persones», segons afirma José Ruso, que, com molts dels veïns de Tabarca, es dedica al sector turístic. El turisme és el veritable motor de l’illa, que a l’estiu multiplica per vint el nombre d’habitants, a banda els milers de turistes que la visiten cada dia gràcies al servei marítim que enllaça l’illa amb els port de Santa Pola, situat a tres milles.
Sense escola i amb una població formada per gent gran, la majoria de tabarquins viuen en poblacions com Santa Pola, Alacant i Guardamar, i això fa que el català de Tabarca no tingui el futur assegurat. Segons Antoni Mas, la disseminació de la població autòctona fa que tingui un futur idèntic «al del valencià en general».[1]


L’illa de Tabarca esta enfront de Santa Pola. Es un poble on encara parlen Català com a llengua oficial.
Avanç parlaven el lígur, però en només dos anys la ban oblidar per aprendre català.
El turisme es el motor de aquesta petita illa.

Redimits:

Paraula: redimits

- Conjugació en Valencià "redimits"
FORMES IMPERSONALS

Gerundi
redimint
Infinitiu
redimir
Participi
redimit
redimida
redimits
redimides

IMPERATIU

Present
redimeix (o redimix)
redimisca
redimim
redimiu
redimisquen

INDICATIU

Condicional
redimiria
redimiries
redimiria
redimiríem
redimiríeu
redimirien
Condicional perfet
hauria redimit
hauries redimit
hauria redimit
hauríem redimit
hauríeu redimit
haurien redimit
Futur
redimiré
redimiràs
redimirà
redimirem
redimireu
redimiran
Futur perfet
hauré redimit
hauràs redimit
haurà redimit
haurem redimit
haureu redimit
hauran redimit
Imperfet
redimia
redimies
redimia
redimíem
redimíeu
redimien
Passat anterior
haguí redimit
hagueres redimit
hagué redimit
haguérem redimit
haguéreu redimit
hagueren redimit
Passat perifràstic
vaig redimir
vas (o vares) redimir
va redimir
vam (o vàrem) redimir
vau (o vàreu) redimir
van (o vàren) redimir
Passat simple
redimí
redimires
redimí
redimírem
redimíreu
redimiren
Perfet
he redimit
has redimit
ha redimit
hem redimit
heu redimit
han redimit
Plusquamperfet
havia redimit
havies redimit
havia redimit
havíem redimit
havíeu redimit
havien redimit
Present
redimisc
redimeixes (o redimixes)
redimeix (o redimix)
redimim
redimiu
redimeixen (o redimixen)

SUBJUNTIU

Imperfet
redimira
redimires
redimira
redimírem
redimíreu
redimiren
Perfet
haja redimit
hages redimit
haja redimit
hàgem redimit
hàgeu redimit
hagen redimit
Plusquamperfet
haguera redimit
hagueres redimit
haguera redimit
haguérem redimit
haguéreu redimit
hagueren redimit
Present
redimisca
redimisques
redimisca
redimim
redimiu
redimisquen

(Cercant infinitiu )

- Resultats en el diccionari "redimir "
redimir

1. v. tr. Rescatar (un captiu), obtindre'n el deslliurament pagant el rescat.
2. a. v. tr. DRET Deslliurar (algú) d'una obligació extingint-la pagant una quantitat.
b. v. tr. DRET Recuperar (una cosa), reprendre'n la possessió, comprar-la de nou, per mitjà del pagament d'un preu estipulat.
c. v. tr. DRET Deslliurar (un bé) d'un vincle que grava, d'una hipoteca, d'una penyora. Redimir un cens, una càrrega.
3. a. v. tr. ÈTICA/REL. Deslliurar del pecat, del vici, etc., i fer tornar al bon camí. La conducta present el redimix de tots els pecats anteriors.
b. v. tr. [ esp. ] ÈTICA/REL. Dur a terme Jesucrist l'obra de la redempció.
- Traducció Valencià / Castellà "redimir"

redimir v. tr. redimir.

- Traducció Castellà / Valencià "redimir"

redimir v. tr. redimir.






Tunísia.

 [Exònim: Tunísia (català); Nom oficial: República de Tunísia
(català), Al-Ǧumhūrīya al-Ṭūnisīya (àrab)]. Estat ...
campanya de Tunísia. Conjunt ... americans. Tot i això, les diferències entre Hitler
i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia. ...

Lígur: lígur
lígur. Habitant o natural de la Ligúria.
lígur. Individu d'un antic poble de la costa mediterrània establert a
la part sud-oriental de la Gàl·lia Cisalpina, entre les ...
República Lígur. Nom de l'estat creat arran de la conquesta de la república
de Gènova pels francesos (juny del 1797). Sota la ...
lígur. Llengua de la Ligúria, documentada en glosses, en l'onomàstica i
la toponímia i en algunes inscripcions lepòncies leponci. ...
mar Lígur. Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana
(N i E), la francesa (W) i l'illa de Còrsega (S), ocupat ...
depressió lígur. Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el
golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la ...

Trets: tret1


m. [LC] [DE] Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança un projectil. Vaig sentir un tret d’escopeta.
m. [LC] [DE] Trajectòria que descriu el projectil llançat. Errar el tret. No és lluny: és a un tret d’escopeta, de ballesta.
[LC] sortir a algú el tret per la culata Sortir-li una cosa al revés de com s’esperava.
m. [LC] Distància que separa dos punts. D’ací a casa, hi ha un gran tret, hi tenim un bon tret.
m. [LC] per ext. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
[LC] a llarg tret loc. adv. Tard o d’hora.
m. [LC] Línia del rostre. Els trets de la seva fisonomia.
m. [LC] Qualitat significativa, característica. Els principals trets del dialecte occidental.
[LC] a grans trets loc. adv. En poques paraules, sumàriament.
m. [AN] tret cultural Unitat significativa més petita en què es descompon una cultura.
m. [FL] tret configuratiu Característica fònica que assenyala la divisió de l’enunciat en unitats gramaticals de diferent grau de complexitat, especialment frases i mots.
[FL] tret distintiu Component últim de l’estructura fonològica del llenguatge amb caràcter discriminatori, que garanteix la diferenciació dels fonemes i de les seqüències de fonemes.
[FL] tret expressiu [o tret emfàtic] Característica fònica que dóna un èmfasi relatiu a diverses parts de l’enunciat i, alhora, suggereix una actitud emocional del parlant.
[FL] tret fonològic Component últim de l’estructura sonora del llenguatge, que es pot substituir, però no es pot segmentar, i es combina amb altres elements de la seva espècie en un fonema.
[FL] tret pertinent Tret distintiu.
[FL] tret prosòdic Tret distintiu que afecta una seqüència de fonemes.
[FL] tret redundant Tret fonològic que contribueix a identificar un tret adjacent o concurrent, tant si és distintiu com configuratiu, i que pot esdevenir distintiu en condicions de neutralització d’un tret distintiu.
[FL] tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua.
[FL] tret sintàctic Component últim de l’estructura sintàctica del llenguatge, propietat inherent o contextual d’un element lèxic que en determina en part el comportament sintàctic.
10  [FL] tret suprasegmental Tret prosòdic.
m. [IMF] [AR] tret de camp Canal, solc o rebaix que es fa als muntants, a les pilastres i a mobles de diversos estils.


Nombre: M 1 MAT Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc, i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.

2 P EXT Gran nombre. Nombre de persones hagué de restar a fora.

3 GRAM Categoria o morfema gramatical que oposa la representació d'una entitat individualitzada (singularitat) a la representació de més d'una d'elles (pluralitat).

Castellà: número; (quantitat) número; GRAM número

Anglès: number; (quantitat) amount; GRAM number

Francès: nombre; (quantitat) nombre; GRAM nombre

Alemany: Zahl F; (quantitat) (An)Zahl F; GRAM Numerus

Disseminació:
disseminació. [dispersió]. Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que ...
disseminació. Jaciment constituït per partícules
fines de mineral dispersat en una roca.



[1] Font: Avui, 11 d’agost de 2009,
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/els_confins_de_la_llengua_3_illa_de_tabarca_68275.php