22 d’octubre de 2010 (Classe pràctica)
L’hora d’aquest divendres a l’Aulari I l’hem dedicada, principalment, a la correcció de les errades comeses en la primera redacció no avaluativa que vam lliurar divendres passat.
Per a començar, la gent que faltava per triar els seus llibres de lectura, l’han triat. Seguidament, el professor Jaume Lloret ha posat en comú les errades que hem comés en les redaccions. Aquest tipus de correcció, duta a terme com ho fa el professor, crec que és molt beneficiosa per a tots el companys. Sempre fa una correcció positiva i constructiva, explicant el perquè de les coses i posant exemples. Aprenem tots de tots.
Particularment, de les errades que hem comés, jo avui he aprés que:
- El CD no porta preposició “a”
- La perifràstica d’obligació impersonal s’ha de fer amb “cal + inf”
- a/en + locatius es “a” davant de “el/la” i “en” davant de “un/una”
- “Vaig a parlar” no es correcte, seria “parlaré” o “ara parlaré”
- “Dar clase, dar miedo, etc.” del castellà, en valencià es fa amb el verb fer “fer classe, fer pudor, etc.”
Més tard, hem anat a l’aula d’informàtica, on hem corregit la pràctica 3 dels diccionaris. La realització d’aquesta pràctica ha sigut molt interessant per conèixer aquestes pàgines i les diferents opcions que poden oferir a l’usuari.
El diccionari que més m’ha sorprès, ha sigut el Català-Valencià-Balear. És impressionant la quantitat d’informació que du, és tot un compendi de cultura popular. Encara que tots són útils depenent d’allò que busques.
“Llengües: camins de diàleg, espais de convivència”
La conferència que va impartir Mª Dolors Reig el passat dia 5 d’Octubre (a les 14:00 hores a l’Aulari II) amb el títol “Llengües: camins de diàleg, espais de convivència”, complementa l’exposició itinerant “La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània”, que va estar a l’Aulari II de la Universitat d’Alacant des de l’1 d’octubre fins al 15 d’octubre. Els objectius d’aquesta exposició eren: apropar els visitants a les societats i cultures del Mediterrani des de la llengua, promoure el coneixement i la defensa de la diversitat lingüística, l’intercanvi lingüístic i cultural, i fomentar l’interés per l’aprenentatge de llengües.
En primer lloc, la conferenciant va fer menció a tres idees importants. La primera va ser la definició d’escola, on destacava fonamentalment la tolerància i el respecte entre el professor i l’alumne. En segon lloc, la llengua com a element de comunicació que ens permet conèixer (va citar Jesús Tuson) i, per acabar, la importància de l’ús de les llengües que aprenem (va citar Federico Mayor Zaragoza).
A continuació, ens va parlar de Linguapax. La funció d’aquesta organització no governamental se centra a contribuir a la preservació i promoció de la diversitat lingüística al voltant del món. El seu objectiu principal és arribar a totes les comunitats lingüístiques per mostrar-les que les llengües han de ser un factor de pau i de comprensió intercultural. Mª Dolors Reig ens va narrar l’evolució de Linguapax des dels seus inicis fins als últims projectes, desenvolupant les activitats que duen a terme i exemplificant-les: assessorament als diferents governs, participació en projectes de revitalització i normalització, i elaboració de materials didàctics.
Finalment, va acabar la seua exposició amb un poema que repetia constantment la mateixa frase en diferents llengües. Va ser una mostra de diversitat lingüística i de la validesa de totes les llengües que havia utilitzat.
En la meua opinió, la funció que desenvolupa aquest projecte és imprescindible i ens mostra la gran riquesa cultural de la qual gaudim. La preservació i promoció de la pluralitat lingüística enriqueix el nostre patrimoni cultural.
PRÀCTICA INFORMÀTICA
PRÀCTICA D’INFORMÀTICA II: TRADUCTORS
- Apertium és el traductor automàtic de la Universitat d’Alacant. Entra-hi: http://www.apertium.org/ Tradueix del castellà al català el text següent.
«Como en los otros encuentros, las personas interesadas podrán presentar una comunicación de una duración aproximada de 20 minutos, que debe tener como objetivo fundamental la presentación de la línea de investigación en la que cada uno está trabajando.
En este sentido, os podrían ser útiles las siguientes indicaciones: a) dada la heterogeneidad del público, sería conveniente hacer la comunicación lo más accesible y pedagógica posible, sobre todo si tenemos en cuenta que puede haber personas que no conozcan los fundamentos de las teorías manejadas por cada comunicante; b) se recomienda también prudencia en el uso de ejemplos, ya que no resulta fácil seguir una exposición basada en un "bombardeo" de ejemplos; c) sería interesante que las referencias bibliográficas aparezcan reflejadas en el ejemplario, y no en la exposición; d) no olvidéis que la cantidad de información aportada debe estar en consonancia con el tiempo de exposición (20 minutos). Después de cada comunicación habrá un debate de 10 minutos»
«Com en les altres trobades, les persones interessades podran presentar una comunicació d'una durada aproximada de 20 minuts, que ha de tenir com a objectiu fonamental la presentació de la línia d'investigació en la qual cadascun està treballant.
En aquest sentit, us podrien ser útils les següents indicacions: a) donada l'heterogeneïtat del públic, seria convenient fer la comunicació el més accessible i pedagògica possible, sobretot si tenim en compte que pot haver-hi persones que no coneguin els fonaments de les teories manejades per cada comunicant; b) es recomana també prudència en l'ús d'exemples, ja que no resulta fàcil seguir una exposició basada en un "bombardeig" d'exemples; c) seria interessant que les referències bibliogràfiques apareguin reflectides en el exemplari i no en l'exposició; d) no oblideu que la quantitat d'informació aportada ha d'estar d'acord amb el temps d'exposició (20 minuts). Després de cada comunicació hi haurà un debat de 10 minuts»
- Quan de temps ha tardat el programa a traduir el text?
- Avaluaries la traducció com a: dolenta / acceptable / bona / molt bona?
Bona.
- Hi ha alguna paraula que no ha sabut traduir?
De les tres vegades que apareix al text la paraula “minutos”, dos vegades no ha sabut traduir-la. Tampoc ha sabut traduir “ejemplario”.
- Salt és el programa de traducció (castellà > català) i correcció en valencià de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
El Salt és útil per a proporcionar una primera traducció de qualsevol text.
El Salt té una important ajuda, que inclou aspectes gramaticals, lèxics i estilístics, incorporada al procés de traducció. Feu-la servir si teniu dubtes sobre quina paraula és la correcta davant diverses opcions. Aquesta ajuda està disponible en qualsevol moment del procés d'elaboració i redacció de textos.
El Salt permet corregir qualsevol document i permet incorporar nous termes en el vostre diccionari personal. A banda de la correcció de termes, l'ajuda gramatical que presta el fa realment útil per a la correcció de qualsevol text que estiga en valencià.
a) A continuació tens dos textos en castellà. Tradueix-los amb el Salt i contesta les preguntes següents:
«Como en los otros encuentros, las personas interesadas podrán presentar una comunicación de una duración aproximada de 20 minutos, que debe tener como objetivo fundamental la presentación de la línea de investigación en la que cada uno está trabajando.
En este sentido, os podrían ser útiles las siguientes indicaciones: a) dada la heterogeneidad del público, sería conveniente hacer la comunicación lo más accesible y pedagógica posible, sobre todo si tenemos en cuenta que puede haber personas que no conozcan los fundamentos de las teorías manejadas por cada comunicante; b) se recomienda también prudencia en el uso de ejemplos, ya que no resulta fácil seguir una exposición basada en un "bombardeo" de ejemplos; c) sería interesante que las referencias bibliográficas aparezcan reflejadas en el ejemplario, y no en la exposición; d) no olvidéis que la cantidad de información aportada debe estar en consonancia con el tiempo de exposición (20 minutos). Después de cada comunicación habrá un debate de 10 minutos.»
«Com en les altres trobades, les persones interessades podran presentar una comunicació d’una duració aproximada de 20 minuts, que ha de tindre com a objectiu fonamental la presentació de la línia d’investigació en què cada un està treballant.
En este sentit, vos podrien ser útils les indicacions següents: a) donada l’heterogeneïtat del públic, seria convenient fer la comunicació el més accessible i pedagògica possible, sobretot si tenim en compte que pot haver-hi persones que no coneguen els fonaments de les teories manejades per cada comunicant; b) es recomana també prudència en l’ús d’exemples, ja que no resulta fàcil seguir una exposició basada en un "bombardeig" d’exemples; c) seria interessant que les referències bibliogràfiques apareguen reflectides en l’exemplari, i no en l’exposició; d) no oblideu que la quantitat d’informació aportada ha d’estar en consonància amb el temps d’exposició (20 minuts). Després de cada comunicació hi haurà un debat de 10 minuts.»
- Quan de temps ha tardat el programa a traduir el text?
Dos minuts.
- Avaluaries la traducció com a: dolenta / acceptable / bona / molt bona?
Molt bona.
- Quines possibilitats t’ofereix el Salt per traduir encuentros? Quina opció has escollit?
El Salt m’ha donat dos opcions: trobades o encontres. He triat la opció trobades ja que al text es referix a reunions.
- Quines possibilitats t’ofereix el Salt per traduir cuenta? Quina opció has escollit?
El Salt no ha oferit cap possibilitat per traduir cuenta. Directament ha posat compte.
- Podries comparar l’Apertium i el Salt? Indica’n avantatges i incovenients.
L’Apertium és un traductor en línea de la UA. Es molt ràpid, però com a traductor no soluciona tot, hem de repassar el text.
En canvi, el Salt, encara que no és tan ràpid, no és un traductor a soles, també és un corrector. Fins i tot té quatre utilitats molt importants que fan de ell un software molt important: diccionari, flexió verbal, sinònims i gramàtica.
- Tradueix amb el Salt aquest altre text
«Las dudas y dificultades que plantea la gramática del español han generado ríos de tinta: libros de normativa, ortografía y estilística inundan las librerías y los estantes de las bibliotecas, pero las preguntas siguen una y otra vez viniendo a nosotros: ¿«coliflor», es masculino o femenino? ¿cuál de los verbos «hechar» se escribe con «h»? ¿cómo se conjuga el verbo «enredar»?
Entre estas cuestiones lingüísticas, una de las más complejas, sin duda, es el uso correcto de las formas «que» y «de que», luego de los verbos ¿Hay que acordarse «de que alguien viene» o «que alguien viene»? ¿Es preciso darse cuenta «de que es el cumpleaños del jefe» o «que es el cumpleaños del jefe»? ¿Se debe informar a la población «de que aumentó el precio del combustible» o bien «que aumentó el precio del combustible»?
El empleo de la preposición «de», por consiguiente, causa más de un problema y genera dos fenómenos; uno por su presencia, llamado dequeísmo, y otro por su ausencia, denominado queísmo, que están instalados en el habla coloquial y en la escritura y aparecen en la prensa prácticamente a diario.»
«Els dubtes i dificultats que planteja la gramàtica de l’espanyol han generat rius de tinta: llibres de normativa, ortografia i estilística inunden les llibreries i els estants de les biblioteques, però les preguntes seguixen una vegada i una altra venint a nosaltres: ¿«floricol», és masculí o femení? quin dels verbs «hechar» s’escriu amb «h»? com es conjuga el verb «enredar»?
Entre estes qüestions lingüístiques, una de les més complexes, sens dubte, és l’ús correcte de les formes «que» i «de que», després dels verbs Cal acordar-se «de que algú ve» o «que algú ve»? És precís adonar-se «que és l’aniversari del cap» o «que és l’aniversari del cap»? S’ha d’informar la població «de que va augmentar el preu del combustible» o bé «que va augmentar el preu del combustible»?
L’ocupació de la preposició «de», per consegüent, causa més d’un problema i genera dos fenòmens; u per la seua presència, anomenat dequeísmo, i un altre per la seua absència, denominat queísmo, que estan instal·lats en la parla col·loquial i en l’escriptura i apareixen en la premsa pràcticament diàriament.»
- Quan de temps ha tardat el programa a traduir el text?
Deu segons, aproximadament.
- Avaluaries la traducció com a: dolenta / acceptable / bona / molt bona?
Molt bona.
- Quines possibilitats t’ofereix el Salt per traduir llamado? Quina opció has escollit?
El Salt m’ha donat quatre opcions: cridat, dit, anomenat i telefonat. He triat la opció anomenat ja que al text es referix a una denominació.
b) El Salt té morfologia verbal i diccionari.
- Clica en la morfologia verbal i copia el present d’indicatiu i el de subjuntiu dels verbs voler, saber i poder.
Voler
INDICATIU
Present
vull
vols
vol
volem
voleu
volen
Present
vull
vols
vol
volem
voleu
volen
SUBJUNTIU
Present
vullga
vullgues
vullguem
vullgueu
vullguen
Present
vullga
vullgues
vullguem
vullgueu
vullguen
Saber
INDICATIU
Present
sé
saps
sap
sabem
sabeu
saben
Present
sé
saps
sap
sabem
sabeu
saben
SUBJUNTIU
Present
sàpia
sàpies
sapiem
sapieu
sàpien
Present
sàpia
sàpies
sapiem
sapieu
sàpien
Poder
INDICATIU
Present
puc
pots
pot
podem
podeu
poden
Present
puc
pots
pot
podem
podeu
poden
SUBJUNTIU
Present
puga
pugues
puguem
pugueu
puguen
Present
puga
pugues
puguem
pugueu
puguen
- Clica en el diccionari i busca el significat de engrunsar, dacsa, piga, comanda i barandat. Fes una frase amb cadascuna d’aquestes paraules.
Ella no els deixa que s’ engrunsen molt fort.
Els cereals com la dacsa son molt apreciats pels seus nutrients.
Este estiu m’han eixit moltes pigues del sol.
He fet una comanda a la botiga, però he d’anul·lar-la.
Pepa ha tirar un barandat per fer-se la cuina més gran.
c) Amb el Salt també pots buscar sinònims.
- Busca el sinònim de petit i cos i fes-ne una frase.
Joan va aprendre valencià quan era molt xicotet.
La noticia va sorprendre a tota l’entitat municipal.
d) El Salt també té una icona d’ajuda amb diverses qüestions interessants. Especialment útil és l’apartat de Gramàtica. Busca què diu sobre els diftongs i fes-ne un resum.
En la icona d’ajuda apareix el concepte i la classificació dels diftongs. Respecte al concepte, un diftong és un grup fònic que combina dina de la mateixa síl·laba una vocal qualsevol, que funciona com a nucli sil·làbic, i una i o una u, que funcionen com a semivocal o com a semiconsonant. Es pot classificar en dos tipus:
- Creixents: g o q + semiconsonant + vocal nuclear (Ex. Qua-tre)
- Decreixents: vocal nuclear + semivocal (Ex. Cou-re)
